Jose tens tota la raó és una falta de sensibilització que telefonica no ens haguès deixat acompanyar a les nostres parelles encara que ens ho haguèssim de pagar nosaltres. Per qué darrere d'un gran i bon comercial, hi ha una familia que està patint les conseqüències d'un horari intempestiu i d'un neguit constant perque els puguin fer la feina ben feta.De tota manera espero que tots els treballadors us ho estigueu passant d'alló més bé encara que sigui sense nosaltres. Un petó ben fort Jaumet. Pren-te un mojito per mi.
Esther. El viatge que vam viure a Tanzania jo el denomino com l'incentiu premi-premi (premi per el treballador i premi per la seva parella), mentre que aquest el denomino incentiu premi-càstig (premi per el treballador i càstig per la seva parella). Després de patir tot lány més hores de les normals dedicades al seu treball ara també patim la seva absència (enacara que jo me'n alegro i molt de que disfrutin de aquest premi totalment merescut). Fixa't, fes números, i veuràs que amb aquestes hores que ells realitzen sense ser abonades, l'empresa te amortitzat el viatge de sobres. El viatge a l'empresa li surt gràtis. Sempre hi haurà persones que preferiran fer el viatge sense la seva parella o la seva parella quedar-se sola per múltiples motius, però aixó no és la norma general. Aquest tipus d'incentiu (viatge de plaer) és per viure en parella. És la meva opinió i és el que sento.
Jose has donat en el clau amb la denominacio incentiu premi-castig, realment es aixi com en trobo, castigada...( per tenir un home tant treballador...) Pero no et preocupis, ja els hi farem pagar una setmaneta de plaer en qualsevol raco del planeta, quan tornin i es recuperin del jet-lag. Bona nit.
3 comentaris:
Jose tens tota la raó és una falta de sensibilització que telefonica no ens haguès deixat acompanyar a les nostres parelles encara que ens ho haguèssim de pagar nosaltres. Per qué darrere d'un gran i bon comercial, hi ha una familia que està patint les conseqüències d'un horari intempestiu i d'un neguit constant perque els puguin fer la feina ben feta.De tota manera espero que tots els treballadors us ho estigueu passant d'alló més bé encara que sigui sense nosaltres. Un petó ben fort Jaumet. Pren-te un mojito per mi.
Esther.
El viatge que vam viure a Tanzania jo el denomino com l'incentiu premi-premi (premi per el treballador i premi per la seva parella), mentre que aquest el denomino incentiu premi-càstig (premi per el treballador i càstig per la seva parella).
Després de patir tot lány més hores de les normals dedicades al seu treball ara també patim la seva absència (enacara que jo me'n alegro i molt de que disfrutin de aquest premi totalment merescut).
Fixa't, fes números, i veuràs que amb aquestes hores que ells realitzen sense ser abonades, l'empresa te amortitzat el viatge de sobres. El viatge a l'empresa li surt gràtis.
Sempre hi haurà persones que preferiran fer el viatge sense la seva parella o la seva parella quedar-se sola per múltiples motius, però aixó no és la norma general. Aquest tipus d'incentiu (viatge de plaer) és per viure en parella.
És la meva opinió i és el que sento.
Jose
Jose has donat en el clau amb la denominacio incentiu premi-castig, realment es aixi com en trobo, castigada...( per tenir un home tant treballador...)
Pero no et preocupis, ja els hi farem pagar una setmaneta de plaer en qualsevol raco del planeta, quan tornin i es recuperin del jet-lag.
Bona nit.
Publica un comentari a l'entrada